Es comença amb un cert ordre
i s’acaba en el caos.
A la meva obra li sobra geni i li falta acceptació.

Estic situat en un caos del que sorgeix
la inspiració.


El crit del quadre em provoca
i em trastorna.


He tingut un diàleg interessant amb
el quadre ¿tindré suficient valor per
afrontar el repte?

Els personatges que pinto
¿entenen la meva tortura?

Prioritzo la bogeria, guardo per
més endavant raonar.

No puc relaxar-me, si em relaxo
perden intensitat els quadres.

M’agrada rebentar els secrets de la
figuració en la pintura, arriscaré la vida
per aconseguir el meu objectiu.

Diuen que soc un solitari, no ho soc,
els personatges dels meus quadres són
el meu refugi.

Res convida a pensar que no seguiré pintant,
no obstant, la mort podria impedir-ho.

Agafo el pinzell, l’exprimeixo, li dono la
volta, l’esclafo sobre la tela, el llisco en el
blanc, és l’inici, a saber com serà el final.